logo inec 3b

Enginyeria compromesa

L’aplicació pràctica dels projectes presentats pels estudiants per la lluita pel canvi climàtic a iGenium’16

Reduir les emissions i ser més eficients energèticament és possible

iGenium’16, en la seva 5a edició, celebarada al Palau Robert, ha tornat a ser el punt de trobada de l’enginyeria. L’aposta d’aquesta edició pel canvi climàtic, ha mostrat com l’enginyeria pot trobar solucions transformadores, amb un marcat accent de progrés i amb importants repercussions econòmiques i socials.

El president de l’Institut d’Enginyers de Catalunya (INEC), Carles Martín, va obrir la jornada i en relació al canvi climàtic va dir “les enginyeries estan més a prop de les persones per resoldre amb projectes concrets, problemes que la societat té avui en dia”.

El conseller va apel•lar al repte per assolir els objectius en la lluita contra el canvi climàtic_ “l’any 2020 una reducció de les emissions del 20%; l’any 2030, la reducció s’eleva al 40% i, l’any 2050, la reducció ha de ser del 80%. Va demanar una major eficiència en el sector industrial, emmagatzematge d’energia, autoconsum, distribució en xarxes tancades, punts de recàrrega i potenciació de les energies renovables, com es concreta, en l’actual projecte de Llei de Canvi Climàtic, en tràmit al Parlament de Catalunya.

Enginyeria compromesa

Miquel Àngel Fos, enginyer industrial i moderador de la taula Enginyeria Compromesa, presentà els projectes universitaris referits al canvi climàtic amb una aplicació pràctica en el món real.

El primer projecte, de Nacho López Escriu, enginyer agrònom, presentà la proposta d’ implantació d’un hivernacle comercial per a la producció de tomàquets i enciams mitjançant tècniques de cultiu conegudes com hidroponia, i situat a un terrat d’un supermercat del centre comercial de la Maquinista a l’àrea metropolitana de Barcelona.

Seguidament, va ser el torn de Joan Muñoz Liesa, enginyer de Camins, Canals i Ports amb l’anàlisi ambiental i econòmic dels sistemes urbans d’aigua i evolució cap a un model sostenible, mostrant com a cas d’estudi La Vall de Boí (Lleida, Catalunya).

El problema de l’aigua és que té uns impactes ambientals que mai veiem, però cal quantificar-los com a primer pas per poder avaluar-los _ afirmà Muñoz.

Després va ser el torn de Jorge Cantón, enginyer forestal, de la Universitat de Lleida, que amb el seu treball calculà les emissions de CO2 produïdes per incendis forestals en masses arborades i va valorar els efectes que els tractaments de millora de les masses tenen sobre les emissions de CO2.

I per últim, l’enginyera naval de Madrid, Carmen Ayuso, presentà un parc eòlic offshore marí amb turbines tipus Darrieus per aprofitar l’energia del vent i corrents de les marees.

La primera qüestió apuntada durant el debat si el “canvi climàtic” és toca als programes de les escoles universitàries. La resposta unànima va ser que no és present a cap de les escoles, tret del representant de Forestals, que afirmà que al màster el canvi climàtic és un tema transversal present a totes les assignatures.

Es va abordar també la qüestió de com fer l’enginyeria més atractiva pels joves. Tots van estar d’acord en que cal reestructurant els programes i dinamitzar les assignatures, fent-les més actuals i integradores amb la resta de disciplines. I el punt d’entusiasme el va marcar Cantón afirmant que “És cert que hi ha una desconnexió entre el món laboral i universitari, però totes les enginyeries són carreres molt atractives.”

Com a conclusions, Miquel Àngel Fos, demanà publicament la necessitat d’introduir el canvi climàtic als plans d’estudi de totes les assignatures.

La cloenda, a càrrec de la Sra. Mercè Rius, directora general de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic, aprofità per fer un recorregut per una sèrie d’esdeveniments mundials que refermen l’esperança que els estats avancen amb l’acord de Paris de no incrementar en 2 graus la mitjana del planeta.

Va concloure amb un missatge positiu i redundà en el fet que reduir les emissions i millorar l’eficiència energètica és possible, així com millorar la qualitat de l’aire que respirem. El repte és difícil, Jornades com la d’avui ajuden a sensibilitzar i a veure com a través dels projectes presentats que és possible_ acabà.

Un cop finalitzat formalment iGenium’16, els ponents i els assistents van valorar molt positivament l’oportunitat dels projectes presentats al llarg de la intensa jornada de l’enginyeria compromesa amb el canvi climàtic.