logo inec 3b

Professionals i estudiants comparteixen projectes innovadors d’enginyeria intel·ligent, útil i sostenible

iGenium va tornar a ser un any més el punt de trobada del món de l’enginyeria. Professionals dels diferents col·legis i estudiants universitaris van reflexionar al voltant de diferents casos d’aplicacions pràctiques de l’enginyeria amb l’energia com estratègia de creixement. El Palau Robert va ser l’escenari escollit i el dimarts 20 d’octubre la data en que es van presentar els diferents projectes que demostraven com l’aplicació de nous sistemes energètics a les llars o a la indústria poden generar especialització, llocs de treball i millorar la societat.

 


Descarregueu la crònica en PDF

El president de l’Institut d’Enginyers de Catalunya (IEC), Carles Martín, va ser l’encarregat d’obrir la jornada. Durant el seu discurs inaugural va explicar la necessitat de que les empreses estiguin capitanejades per enginyers. “Sempre que hi ha un enginyer al capdavant d’una empresa hi ha innovació”, va dir considerant que els enginyers son “portadors de coneixement”. Martín també va destacar que les tecnologies de la telecomunicació “són clau” per millorar el coneixement de les persones i crear llocs de treball.

Conseller Felip Puig

El conseller en funcions d’Empresa i Ocupació, Felip Puig, que ja s’ha convertit en un habitual a iGenium, va reivindicar la presència dels enginyers als espais de presa de decisions assegurant que “tant si hem de construir ponts, com si hem de fer estructures d’Estat, necessitem enginyers”. Puig va voler fer honor a qualitats com l’objectivitat, la lògica i el sentit comú que, va considerar, caracteritzen als professionals d’aquest ram. Al mateix temps, va voler definir el debat de l’energia com “un factor determinant” en el que, a més, hi ha camp per recórrer i possibilitats de crear llocs de treball. Per això, el conseller va lamentar la poca visió de futur que demostren les polítiques estatals en matèria energètica i va qualificar de “barbaritat” el decret que regula l’autoconsum d’energia.

Enginyeria intel·ligent

La jornada va començar amb la presentació dels projectes professionals de les associacions d’enginyers Aeronàutics, Agrònoms, Camins ,Canals i Ports, ICAI, Industrials, Mines, Monts, Naval i Oceànics i Telecomunicació. Un seguit de vuit projectes van ser presentats en dues taules rodones moderades per Pere Gaviria, sotsdirector del programa de TV3 “Valor afegit”.

Els primers en fer-ho van ser els experts en enginyeria agrònoma Xavier Guixà i Joan Latorre, que van presentar el seu projecte d’autoconsum en regadius mitjançant plantes de generació fotovoltaica. Guixà va deixar clar que el principal objectiu es basava en “reduir la despesa energètica” davant l’augment del preu de l’electricitat. Comparant diferents tipologies de conreu i analitzant el marc regulador actual en matèria energètica, van demostrar que la llei estatal, basada en peatges a l’energia no ajuda a ser eficients energèticament. Per Latorre, l’autoconsum és el camí però només és factible si es fa allò que reclama el món del camp: una llei que permeti vendre els excedents energètics sense haver de pagar peatges. Fins i tot planteja desconnectar de la xarxa unitats de bombament convertint-les en un sistema aïllat sense estar subjecte al marc regulador.

Primera jornada

L’enginyer en Camins, Canals i Ports Josep Rebollo va presentar un projecte de futur sobre l’emmagatzematge hidroelèctric d’energia per mix 100% renovable basat en centrals reversibles. Per Rebollo, la implantació d’aquestes plantes en 10 possibles localitzacions de la corona metropolitana de Barcelona permetria un consum a la capital i el seu entorn basat en energia totalment renovable a llarg termini. Els magatzems d’energia hidroelèctrica gravitatòria, que segueixen el model dels embassaments i basses utilitzats des de fa més de 100 anys, van ser la opció plantejada per Rebollo per fer-ho possible ja que fan de l’energia generada quelcom “gestionable, despatxable i ferm” i es presenta com el sistema tecnològicament més madur, més flexible en temps de resposta a la corba de demanda i un dels més barats d’operar i mantenir. A més, permetria combinar un mix renovable a partir d’una configuració de generació amb energia eòlica marina en aigües profundes i fotovoltaica sobre estructures fixes a terra. Pel que fa al cost, Rebollo va assegurar que les centrals reversibles són la opció més competitiva i “el preu final de l’electricitat pel consumidor estaria per sota de la factura actual”.

Íñigo Lizarralde, enginyer de forests, va presentar un projecte disruptiu per poder analitzar la superfície forestal i estudiar la biomassa que s’hi pot adquirir. El sistema presentat a iGenium es basa en la tecnologia LiDAR (Light Detection and Ranging) de captació remota de dades, que parteix de l’observació de la superfície a través d’un sensor làser des d’un avió amb molta precisió i a un preu baix. A través d’aquest sistema es crea un núvol de punts de coordenades que es processa i permet relacionar dades de l’estructura dels boscos, la vegetació i el sòl. Lizarralde va assegurar que així es poden dissenyar models digitals de terreny i alhora “classificar les diferents parts de l’arbre” per poder seleccionar de manera més eficient el millor producte per la generació de biomassa. A més, al mateix temps, es pot establir un pla de subministrament adequat que marqui la quantitat i el tipus de biomassa per una planta de biomassa o un equipament determinat.

L’enginyer Superior de Mines David Fernández va explicar el complex procés de demolició i desmantellament de les instal·lacions industrials de les centrals tèrmiques de Sant Adrià de Besòs i Badalona, uns treballs que es van allargar durant dos anys i que van requerir d’una gran precisió tècnica al tractar-se de peces de moltes tones que es trobaven a més de 90 metres d’altura. A les instal·lacions de Sant Adrià, les tres xemeneies de 200 metres –autèntiques icones del skyline del litoral metropolità- es van desmantellar però sense ser derruïdes. La tasca per fer-ho possible va ser definida per l’enginyer responsable del projecte com “pràcticament artesanal” degut a la seva gran complexitat tècnica. A la instal·lació badalonina, en canvi, el procés va ser més habitual ja que es va procedir al desmantellament i demolició de tot l’edifici. Els treballs, en comptes de fer-se per detonació, es van fer exclusivament amb maquinària. En total, a les obres hi van actuar 18 màquines de demolició, 12 d’elles de més de 30 tones. La mitjana de treballadors va ser de 130, tot i que en algun moment puntual van arribar a ser 200. Els residus metàl·lics es van reutilitzar com ferralla, mentre que el formigó sobrant i les runes es van tornar a emprar per desmantellar la parcel·la.

Un dels principals actors en l’escenari HPC (Hight Performance Computing), l’empresa Lenovo, va presentar un projecte que busca optimitzar el rendiment dels sistemes de supercomputació per fer que el consum energètic sigui més sostenible. L’encarregat d’explicar el projecte va ser Miguel Terol, arquitecte de Solucions HPC a Lenovo, representant de l’ICAI i llicenciat en Ciències Matemàtiques. Segons Terol, l’augment del preu de l’energia i les polítiques de protecció del medi ambient fan que el els supercomputadors “no puguin sobrepassar el consum de 20 MW”. De moment ja ha arribat als 10 MW i segueix augmentant, fent del consum energètic un dels principals problemes d’aquests sistemes. És per això que l’empresa de la qual Terol forma part, Lenovo, es centra en la investigació d’un nou hardware, millores en la tecnologia de l’alimentació i la refrigeració i en el software de gestió del consum. L’objectiu final és que es reparteixin les tasques de la supercomputadora i cada part del sistema pugui tenir un consum el més eficient possible per fer que disminueixi l’escalfament general de la màquina. Els últims estudis de Lenovo xifren en un 6% l’estalvi del consum elèctric aconseguit amb les últimes innovacions sense afectar al rendiment de les supercomputadores.

Agustí Moseguí, enginyer industrial, va presentar l’aplicació d’un projecte als molls oriental, frontal i Dic Sec del concessionari Marina Barcelona 92 a les instal·lacions del Port de Barcelona. L’equip de Moseguí ha substituït els generadors alimentats amb fueloil marítim per l’electricitat a l’hora de donar energia en alta tensió als vaixells de gran eslora atracats per adaptar-se a la normativa i millorar el servei. Per fer-ho possible s’ha dissenyat una instal·lació fixa d’alimentació elèctrica i un sistema mòbil dins d’un contenidor, que és apte per ser transportat tant per via marítima com terrestre. El punt mòbil permet transformar la tensió de 25kV a 6,6kV per donar servei a les naus atracades. La substitució del combustible per l’alimentació elèctrica ha millorat els efectes sobre el medi ambient de l’entorn portuari. “La reducció de cada contaminant pot arribar al 90% i les emissions de gasos d’efecte hivernacle poden ser un 50% inferiors”, va assegurar Moseguí durant la seva presentació. Per una altra banda ha donat més flexibilitat als molls i ha suposat una millora de les condicions de treball i explotació de l’empresa concessionària aportant “simplicitat i robustesa”.

Primera jornada

El doctor en enginyeria naval i oceànica, Julio García Espinosa, va voler mostrar els diferents sistemes que ha ideat l’empresa Compass per generar energia marítima. Garcia Espinosa va exposar que, des dels inicis de la humanitat, el consum energètic sempre ha anat en augment fins que s’arribi al punt en el qual la necessitat d’energia superi la capacitat de generació de forma raonable. En aquest sentit, va voler manifestar el paper rellevant que assolirà el mar en el futur com a font d’energia renovable encara per explotar ja que “tant les onades com el vent poden arribar a generar dos vegades l’energia necessària a nivell mundial”, segons el ponent. Aquest és un àmbit en el que l’empresa de García ja ha fet grans avenços al litoral del País Basc amb “grans resultats”. Han treballat amb diferents tipus d’aerogeneradors i han desenvolupat una tecnologia d’anàlisi dels recursos marítims per augmentar la seva eficiència. Entre els seus enginys hi ha unes boies especials i unes columnes que impulsen les onades amb l’aire per augmentar l’energia obtinguda.

Per últim, l’expert en telecomunicacions, Gonzalo Salazar, va mostrar un exemple pràctic de com les tecnologies de la informació i la comunicació es poden aplicar per visualitzar, gestionar i controlar l’energia d’una instal·lació en temps real. L’esdeveniment en concret al que va fer referència era la Nit de les Telecomunicacions i la Informàtica, celebrat a l’Auditori de Barcelona. En aquell cas, cinc sensors mesuraven diferents paràmetres de la sala (humitat, il·luminació, CO2 i temperatura). Sense estar connectats a cap fil, els sensors transmetien les dades a un servidor central, permetent que els tècnics tinguessin la capacitat de poder decidir al moment quin era la opció més sostenible i eficient a partir de l’anàlisi i les simulacions de les possibles actuacions. Salazar va voler subratllar que la monitorització aplicada per la seva empresa, gemweb, “permet reduir la despesa energètica un 10%” a les llars.

Enginyeria útil projectada per estudiants

Després de les presentacions professionals va ser el torn dels estudiants, que van mostrar treballs finals de carrera i projectes universitaris que podrien tenir una aplicació totalment útil en el món real. Tots ells van fer la presentació amb el suport d’un vídeo de tres minuts on mostraven amb imatges el seu treball.

La primera en prendre la paraula va ser Gema Cañeque, estudiant d’enginyeria industrial, que va presentar un projecte per implementar un sistema d’energia hidràulica que generés energia en una granja-escola al Camerun. Abans de l’actuació, els alumnes no podien anar a classe més enllà de les sis de la tarda. Després de la instal·lació d’una turbina hidràulica en un salt d’aigua de 17 metres proper a la zona es va poder abastir de llum a la granja-escola, i a més, també a un centre cultural i als diferents dormitoris dels alumnes. El projecte presentat per Cañeque també preveu formar els alumes per tal que es “puguin instal·lar aquests sistemes a la les seves ciutats d’origen”.

Carles Clusella, estudiant agrònom, va plantejar la possibilitat d’emprar els residus de les plantacions de panís de la comarca del Pla d’Urgell com a combustible. En aquest sentit, Clusella va xifrar en 30 o 40 tones de palla anuals que es podrien destinar a la combustió. Tot i que podrien arribar a les 88 tones, l’enginyer agrònom va fer èmfasi en la necessitat de no extreure’n la totalitat perquè “es deixaria de millorar la fertilitat dels camps” i això repercutiria en la butxaca de molts agricultors ja que haurien de fer front als costos dels fertilitzants.

Fertilitzants

Cristina Montserrat, Enginyeria de Forests, va mostrar el seu projecte. Montserrat ha aconseguit el subministrament energètic d’estella per escalfar una escola de la Torre de Claramunt, a l’Anoia, a través de l’aprofitament de les estelles de la fusta del treballs forestals del municipi. Per fer-ho realitat serà necessari construir una caldera de biomassa per poder abastir el centre aprofitant la fusta provinent dels treballs forestals del poble. Ara, Cristina Montserrat treballa en abastir també una llar d’infants a la mateixa localitat ja que el municipi compta amb 2.200 tones de fusta aprofitables a l’any.

Dos estudiants van voler centrar els seus projectes en la possibilitat d’instal·lar parcs de generació d’energia eòlica en alta mar. La raó és que, a diferència d’altres països europeus, la costa espanyola no compta amb una plataforma continental per construir parcs eòlics.

Per una banda, l’enginyer de Camins, Ponts i Canals Daniel Alarcón va exposar el seu treball de fi de màster sobre prototips flotants de generadors d’energia eòlica. Alarcón es va mostrar partidari de fer un disseny en estructures de formigó en zones de més de 60 metres de profunditat ja que això suposa “menys costos de construcció” i fa possible “augmentar la vida útil de la infraestructura”. La turbina que proposava Alarcón al seu treball permetria generar més de 5 MW d’energia, tot i que no negava que, en un futur, pogués arribar a produir-ne més de 12.

Estructures flotants

Arribada de la Universidad Politécnica de Madrid, l’estudiant d’enginyeria naval Bárbara Sánchez va presentar un projecte també sobre la instal·lació d’estructures flotants en superfícies marítimes profundes. Sánchez, en el seu pla, preveia instal·lar un espai que permetés aprofitar la plataforma per l’aqüicultura a més de treure profit de les onades per transformar l’energia mareomotriu en electricitat. D’aquesta manera, va remarcar, es generarien “nous llocs de treball”. Tot i que el projecte té costos “elevadíssims” segons va reconèixer la pròpia ponent, aquests s’amortitzarien al cap d’uns 20 anys i encara quedarien 30 anys de vida útil de la plataforma flotant durant els quals s’obtindrien guanys nets de la inversió.

Tornant a tocar terra ferma i asfalt, un grup d’estudiants de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial i Aeronàutica de Terrassa (ETSEIAT) van presentar el seu projecte de disseny i creació d’una motocicleta de carreres,que a més, també busca la fabricació de 600 unitats per comercialitzar. Ja és el segon equip de la universitat egarenca que competeix a nivell mundial per dissenyar una moto a la competició MotoStudent. Tot i que els primers en fer-ho van dissenyar un motor de combustió, Cristian Rosiña va explicar que el seu equip està treballant en el desenvolupament d’un motor elèctric. Segons els estudiants, la mobilitat urbana elèctrica “té més futur” que seguir pensant en els habituals motors de combustió. De moment la moto de curses que tenen previst fer està recoberta de fibra de carboni però els estudiants van reconèixer davant les preguntes dels professionals que estan “avaluant el material” més viable i mediambientalment més sostenible, pensant especialment en la fabricació en sèrie.

El darrer estudiant en presentar el seu projecte fou Marco Miozzo, que va donar a conèixer una xarxa de comunicació que hauria de servir per reduir l’impacte mediambiental de les torres de telefonia mòbil. Es tracta de petites estacions que funcionen a través de plaques solars que permetrien, segons Miozzo, “limitar l’impacte del carboni” i , al mateix temps, “promoure l’ús de la intel·ligència artificial” en les anomenades ciutats intel·ligents. Només a Barcelona, va explicar el jove, es podrien implantar un miler d’estacions, que estarien connectades a un gran sistema operatiu.

Enginyeria i ocupació

La darrera taula rodona va girar al voltant de la situació del mercat laboral del sector de l’enginyeria. El president de l’INEC, Carles Martín, va ser l’encarregat de moderar el debat on hi van participar el director de l’ Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya, Martí Casadesús, el conseller executiu d’InfoJobs, Jaume Gurt, i la responsable de captació de talent de la consultora Everis, Vanessa Paulino.

Casadesús va detallar algunes dades prou esclaridores sobre la situació laboral dels diferents enginyers basant-se en una enquesta que realitza la Generalitatals joves tres anys després d’haver acabat la carrera. Segons Casadesús, el 87% dels enginyers tenen feina passat aquest període. D’aquests, els que aconsegueixen unes cotes més altes de contractació són les enginyeries relacionades amb les Tecnologies de la Informació i la Comunicació. Casadesús també va explicar que un 55,4% dels enginyers cobren més de 2.000 euros al mes i un 56% dels contractes que es signen són de llocs fixes, unes dades que se situen “molt per sobre” de la mitjana catalana. Per aquest motiu, l’enginyeria és una de les professions amb major grau de satisfacció a l’enquesta post-universitària i 7 de cada 10 enginyers asseguren que escollirien la mateixa carrera si haguessin de començar a estudiar de nou.

Ofertes enginyers

Jaume Gurt, conseller executiu d’Infojobs, va assegurar que els enginyers són un perfil “molt buscat” al seu portal de feina. Gurt va xifrar en 5.000 les ofertes que busquen enginyers publicades anualment a la seva web. D’aquestes, 3.500 són exclusivament dedicades a enginyers industrials, “els més buscats per la seva versatilitat”. Una altra dada interessant aportada per Gurt és que un 33% de les ofertes d’Infojobs destinades a enginyers són de Catalunya. La majoria d’elles demanen un perfil amb dos anys d’experiència com a mínim. D’altra banda, Gurt va subratllar que, tot i que “es requereixen capacitats tècniques” les empreses cada cop més valoren les “capacitats personals de relació, treball en equip i certa sensibilitat”.

Per últim, Vanessa Paulino va narrar la política laboral que segueix Everis i quins valors busquen. L’empresa de consultoria i assessorament tecnològic de Paulino té, en aquest moment, 11.000 treballadors en plantilla, dels quals el 93% són enginyers. La ponent va assenyalar que l’actitud, les capacitats socials, el treball en equip i la resolució de problemes són claus per mantenir-se a l’empresa. A més, va destacar que “el 80% dels estudiants en pràctiques acaben treballant a la companyia amb un contracte indefinit”. De fet, Paulino va destacar el paper dels enginyers més joves englobats dins del col·lectiu dels “millenials” perquè els permeten “participar en les decisions estratègiques” degut al punt de vista més fresc que aporten a l’empresa.

Els assistents van mostrar un gran interès al voltant de les dades presentades i van fer diverses preguntes als participants a la taula rodona. Un cop finalitzat formalment iGenium’15, els ponents i els assistents van compartir una copa de cava per intercanviar impressions d’una manera més distesa. Tots ells van valorar molt positivament tot allò que havien escoltat al llarg de la tarda en una intensa jornada de divulgació de l’enginyeria.

En aquest enllaç trobaràs els vídeos dels projectes presentats pels alumnes a iGenium’15 @caminscat @enginyeria @EnginyersValles @EETAC-UPC @telecosCAT @UCOMILLAS @forestals